L'Ajuntament vol enderrocar l'antic edifici i contesta amb una negativa l'al·legació que la CUP va presentar. La CUP estudia la possiblilitat de fer un contenciós administratiu contra la decisió.

L’any 1910, ara fa exactament 100 anys, es va posar en marxa una cooperativa obrera que tenia el nom de Germanor i que durant la dictadura de Primo de Rivera es va haver de canviar pel de Fraternitat. Segons els seus estatuts tenia caràcter social, benèfic i cultural.

Va començar en uns baixos del carrer de l’Església però al 1923 es va construir un edifici propi on hi va poder reunir i ampliar tots els seus serveis: un forn de pa, una lleteria, una carnisseria, un molí de farina i una fàbrica de sabó. Actualment encara es conserva l’edifici que havia estat la botiga, on actualment hi ha el Centre d’Atenció Primària.
El mateix any 1923 el Centre Nacionalista Republicà, partit que es creà a Navàs al 1919 va construir un edifici propi a la mateixa illa de cases de la Cooperativa, on actualment hi ha L’Escola de Música. El mateix any 1923 hi va traslladar la seva seu, al 1925 el cafè i al 1930 l’escola que des del 1920 tenia a l’actual número 39 de la Carretera de Berga. El 1930 va ampliar l’edificació fent el teatre-cinema.
Les dues associacions tenien la mateixa ideologia i molts dels seus dirigents eren comuns, per tant no és estrany que es fessin càrrec conjuntament del teatre-cinema i el nou cafè.
Per dificultats econòmiques el 1930 el Centre Nacionalista Republicà va vendre les seves propietats a la Cooperativa La Fraternitat i aquesta va continuar gestionant els espais, entre ells el teatre-cinema fins després de la Guerra Civil, quan amb la dictadura del General Franco tots els béns de La Cooperativa són confiscats i expropiats. A partir d’aquell moment l'espai passa a denominar-se Cine Espanyol i és amb el nom que ens arriba a l’actualitat.
Les últimes emissions cinematogràfiques es realitzen a mitjans anys 80, i a partir d’aquell moment fins a principis dels anys 90 continua com a sala de ball fins que passa a ser el gran traster de l’Ajuntament els últims 20 anys, sense cap mena de manteniment ni actuació des d’aleshores.
És per tots aquests fonaments històrics, que considerem un atemptat a la història navassenca l’enderroc d’aquest edifici.
Tenint en compte el poc valor que s’ha donat des de sempre per part de l’Ajuntament al poc patrimoni que tenim, considerem essencial rehabilitar el Cine per donar-li una utilitat per la gent i per les entitats.
Aquest enderroc a més té un cost de 41.655,60, quantitat que en comptes de ser utilitzada per la seva destrucció es podia utilitzar per a la seva rehabilitació.
No a la destrucció d’espais públics, prou d’atemptats a la memòria històrica navassenca, salvem el CINE!!!