La CUP, en contra de la jubilació als 67 anys


Considera inacceptables les mesures del govern espanyol contra la crisi i proposa un canvi en el model productiu. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) acaba d’editar un document de treball sobre les recents actuacions i anuncis del govern espanyol en matèria econòmica. S’hi constata que les mesures preses fins ara han tendit a descapitalitzar l’Estat i a afavorir la retallada de garanties socials. Com a exemple d’aquesta tendència, la CUP cita l’intent d’augmentar l’edat de jubilació ordinària fins els 67 anys.L’organització demana un replantejament econòmic en clau d’esquerres i la mobilització social.

El document d’anàlisi econòmica de la CUP constata que les primeres declaracions del govern espanyol per fer front a la crisi semblaven positives: els drets socials i laborals no es veurien retallats.











Però els fets immediatament posteriors van desmentir aquells anuncis.
Entre d’altres, la CUP denuncia la injecció econòmica de l’Estat a les
entitats financeres i que el Fons Estatal d’Inversió Local hagi estat
“un pedaç per intentar pal·liar el dèficit estructural de finançament
de les entitats locals (que l’han abocat a dependre excessivament de
les taxes vinculades a l’especulació immobiliària) i pretengui, no la
creació de nova ocupació, sinó mitigar l’enorme atur en el sector de la
construcció”.



La CUP ara alerta contra l’anunci de noves mesures que aprofundeixen en
les receptes neoliberals. Així, critica el pla d’austeritat i la
retallada en inversió pública, a més de l’augment de l’IVA, que
considera “una mesura regressiva”. L’organització se centra en criticar
la reforma laboral i de la Seguretat Social, que atempta contra “els
drets laborals, especialment dels i les joves”. Denuncien la paradoxa
de que “aquestes mesures es pretenen justificar per una manca de
viabilitat a llarg termini del sistema públic de pensions, quan
realment suposen una disminució en l’aportació a les arques de la
Seguretat Social (rebaixa i bonificacions de les cotitzacions
empresarials i desviament al sector privat mitjançant el foment dels
plans de pensions).”



La CUP es mostra molt crítica amb el paper de la patronal i del
sindicalisme majoritari, a la vegada que demana a les classes populars
que facin un pas endavant en la defensa dels seus drets laborals.






Posicionament de la CUP sobre les recents actuacions del govern espanyol en matèria econòmica



Malgrat les primeres declaracions governamentals, les mesures anticrisi adoptades pel govern de l’estat espanyol han seguit criteris neoliberals. L’estat promou el desviament de diners públics a la banca, una política fiscal regressiva, l’empitjorament dels serveis públics, una reforma laboral que retalla drets i una rebaixa de les cotitzacions empresarials i de les pensions públiques. En aquest document, la CUP analitza la situació i planteja una sèrie de mesures per promoure un canvi de model econòmic.



El govern espanyol va ser dels darrers a reconèixer que l’estat es trobava davant d’una situació de crisi econòmica. Les primeres declaracions van ser anunciar que les mesures que es prendrien per combatre aquesta situació no afectarien els drets dels treballadors i de les treballadores i que s’afrontaria mitjançant un canvi de model productiu basat en l’economia sostenible i en la investigació.



Però la patronal i la dreta espanyoles van demanar d’immediat una rebaixa de la despesa pública i reformes estructurals en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social (és a dir, el retall dels drets laborals i la rebaixa de les pensions).



Des d’aleshores, totes les mesures que el govern espanyol aplica o proposa per fer front a les conseqüències de la crisi segueixen els dictats de la patronal i la dreta, i desmenteixen amb fets la seva declaració d’intencions inicial.



Les primeres mesures del govern espanyol



A imitació dels Estats Units, el govern espanyol va anunciar l’octubre de l’any 2008 l’entrega a les entitats financeres d’una injecció de 30.000 milions d’euros (ampliables a 50.000 milions d’euros).



El Fons Estatal d’Inversió Local destinava per a l’any 2009 al voltant de 8.000 milions d’euros a projectes d’obra pública i inversions en l’àmbit local. Aquest fons és un pedaç per intentar paliar el dèficit estructural de finançament de les entitats locals (que l’han abocat a dependre excessivament de les taxes vinculades a l’especulació immobiliària) i pretén, no la creació de nova ocupació, sinó mitigar l’enorme atur en el sector de la construcció. Cal tenir en compte que el sector de la construcció amb finalitats especulatives és en l’àmbit en el qual es va basar en bona part l’economia de la part dels Països Catalans sota dominació espanyola en la darrera dècada, motiu pel qual la crisi econòmica és més greu aquí que a la resta de l’estat espanyol (tenint en compte l’alta industrialització). Aquest fons, de retruc, ha servit per fer propaganda del govern espanyol a casa nostra i, especialment, del PSOE, partit que el sustenta.



També mereixen una menció especial els famosos 426 €, com a allargament del subsidi d’atur. És un altre pedaç que no soluciona res, sinó que mitiga temporalment la situació dels aturats de llarga durada.



A l’hora que s’injectaven milers de milions d’euros a la banca i s’embolcallava la propaganda partidista (i el pedaç al forat negre del finançament local) amb el Plan Español para el estímulo de la Economía y el Empleo, es fixava un nou hotitzó de mesures per sobreviure a la crisi capitalista sense qüestionar els motius de fons que l’han generat.



D’aquestes mesures, fiscals i laborals, especialment, algunes ja s’han començat a aplicar i d’altres estan en fase de proposta a l’espera de la seva concreció i validació pel que anomenen «agents socials», és a dir, per la patronal i pels sindicats espanyols institucionals.



Ja s’han concretat mesures com la supressió, gairebé en la seva totalitat, de la rebaixa fiscal dels 400€ lineals i la bonificació del 50% de les quotes a la Seguretat Social en els casos dels ERO parcials, que són els que utilitzen les grans empreses de grups que segueixen tenint beneficis però que s’aprofiten de la conjuntura econòmica. També hi ha hagut un descens de la despesa pública en els pressupostos generals de l’estat que afecta especialment el medi ambient, la ciència i la innovació, que haurien de ser els pilars del canvi de model productiu.



Anuncis en matèria econòmica



Les mesures que s’albiren encara aprofundeixen més en la línia de superació de la crisi marcada per la filosofia neoliberal. Estem parlant de l’anunci del pla d’austeritat  i la reforma laboral i de la Seguretat Social.



El pla d’austeritat preveu una retallada de 50.000.000 € de la despesa pública en tres anys. Curiosament, aquesta xifra coincideix amb els diners públics que el govern espanyol vol injectar a la banca. És a dir, l’estat pensa fer pagar a tota la ciutadania, a través de l’empitjorament dels seveis públics que es deriven de la retallada de la despesa pública, els diners que deriva a la banca, en bona part culpable de la crisi i que no ha deixat de tenir beneficis, malgrat la conjuntura.



Una altra mesura regressiva que es preveu aplicar a partir del mes de juliol del 2010 és l’augment de l’IVA. La pujada d’impostos indirectes, que graven a tothom per igual, afecta en major mesura les rendes més baixes, amb el benentès que l’únic tram que queda exempt de la pujada (el tram reduït del 4% per a productes de primera necessitat) fa una definició restrictiva i extemporània del que són els productes de primera necessitat. Cal tenir en compte que el mateix govern es va negar a apujar els impostos que paguen les Societats d’Inversions de Capital Variable (SICAV), que tenen per objecte la gestió de les grans fortunes amb l’objectiu de tributar només un 1% a l’impost de societats, en lloc de tributar al tipus màxim de l’IRPF (entre un 43% i un 45%). És a dir, el mateix govern que es nega a apujar els impostos als més rics apuja els que tenen més incidència en les rendes més baixes.



En l’àmbit de les propostes que s’han de concretar hi ha la reforma laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol proposa a la patronal i als sindicats anomenats «majoritaris» diferents mesures que tenen com a objectiu una rebaixa de les pensions i obren la porta a una rebaixa de la quota empresarial a la Seguretat Social i a una reforma laboral que atempta als drets laborals, especialment els dels i de les joves (si s’accepta la pretensió de la patronal espanyola d’abaratir l’acomiadament i crear un nou contracte per a joves mancat de les més elementals garanties).



Les propostes del govern espanyol en matèria de pensions anunciades el mes de febrer d’enguany es concreten bàsicament en:



-    Augment del període mínim de cotització per tenir dret a la pensió contributiva de jubilació de 15 anys a 17.

-    Augment de l’edat ordinària de jubilació als 67 anys.

-    Augment del període per al còmput de la base reguladora de la pensió de jubilació dels 15 anys actuals als 25 anys.

-    Supressió o disminució de les pensions d’incapacitat permanent, viduïtat i orfanesa, substituïdes en molts casos per una indemnització.



Alhora, se segueixen promovent els plans de pensions privats, gran negoci per a la banca (les entitats que en són dipositàries) i per a les entitats gestores dels plans que cobren comissions milionàries (en alguns casos amb la participació dels propis sindicats espanyols institucionals).



Aquestes mesures es pretenen justificar per una manca de viabilitat a llarg termini del sistema públic de pensions, mentre que aquestes mesures suposen una disminució en l’aportació a les arques de la Seguretat Social (rebaixa i bonificacions de les cotitzacions empresarials i desviament al sector privat mitjançant el foment dels plans de pensions).



Perspectives de futur



Des d’una concepció socialista de la societat i l’economia, mesures de resposta com les plantejades són inaceptables: el desviament de milers de milions públics a la banca, una política fiscal regressiva, l’empitjorament dels serveis públics, una reforma laboral que retalli més drets especialment dels i de les joves, una rebaixa de les cotitzacions empresarials i de les pensions públiques…



En canvi, el manteniment de les quotes empresarials i les indemnitzacions per acomiadament, la recuperació del «salari diferit» en qualitat de plans de pensions al sistema públic, la previsió de la participació dels pressupostos generals de l’estat en el finançament de les pensions en cas que fos necessari i, sobretot, un canvi productiu real, que no es basi en l’augment constant del consum i que generi ocupació estable, i l’exploració de la implantació d’una renda bàsica de tipus fort, serien respostes –tot i que tímides– més d’acord amb els criteris d’esquerres.



Les classes populars catalanes han de ser conscients que la seva força rau en la mobilització i que la resposta social organitzada és l’única manera de frenar les pretensions del govern espanyol de retallar els drets socials seguint els dictats de la patronal i amb el beneplàcit dels sindicats espanyols institucionals. Aquests sindicats són captius de les prevendes econòmiques que aconsegueixen a canvi del manteniment de la mal anomenada pau social, que els permet mantenir els seus grans aparells burocràtics (propis de multinacionals de serveis i no d’organitzacions defensores dels i de les treballadores).



La CUP s’ha de posicionar clarament en contra de les reformes neoliberals que ara ja s’estan aplicant o bé plantejant per a un futur proper. La CUP anuncia que estarà al costat de les classes populars autoorganitzades que es mobilitzin en defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores i dels drets socials col·lectius en general.