Entre tots «SALVEM EL CINE!»
28/04/2010
A continuació us fem una mica de resum de la cronologia dels fets amb el tema del CINE, així com alguns arguments pels quals pensem que no es pot enderrocar el CINEMA del Centre Republicà (requisat i anomenat pel franquisme CINE ESPAÑOL).
Un resum de com està la situació:
1-El dia 10 de
febrer de 2010 l'Ajuntament aprova els projectes tècnics previstos per
al 2010 corresponents als plans Zapatero o FEOSL. Entre ells l'enderroc
del Cinema Espanyol o de La Cooperativa.
2-El dia 4 de març la
CUP presenta dues al.legacions als projectes del FEOSL, una d'elles en
contra de l'skate park i una altre en contra de l'enderroc. Es rep la
resposta negativa el dia 15 de març.
3-L'Associació Cultural La
Ceba presenta un Manifest que signen 7 entitats del poble
(Geganters, Dansa Jove, Agrupament Escolta Ali Bei, Grallers,
Bastoners, AMPA Col.legi Sant Jordi i Associació Cultural La Ceba) i 6
grups musicals (Pocasolfes, XXL, La Bella Gàlia, Verí, Trempera i Barra
Lliure) en contra de l'enderroc i proposant usos per al Cinema en cas
que es mantingués. El 19 d'abril es rep la resposta de l'Ajuntament amb
l'única notificació que QUEDA ASSABENTAT.
4-El dilluns 26
d'abril es presenta un nou Manifest a favor del Patrimoni Històric i
Industrial de Navàs signat a títol personal per gent il.lustre del món
de la cultura i les entitats de Navàs encapçalades per Josep Mª Badia i
Jaume Gubianas, i recolzats per Joaquim Pujolar, Sadurní Rovira,
Rossend Sellarés, Josep Seriols, Josep Busquets, Pep Domènec, etc.
5-El
27 d'abril la CUP al matí, després d'haver consultat els seus serveis
jurídics, presenta un contenciós administratiu a l'Ajuntament de Navàs
fent valdre el dret que hi tenia la mateixa CUP després d'haver
presentat al.legacions en el seu moment i tenint 2 mesos a partir
d'aquell moment. El contenciós es basa en el fet que com que el POUM de
Navàs està pendent d'aprovació i s'ha fet per part de l'Equip redactor
una llista de patrimoni en la qual no hi ha el Cine Espanyol, però
s'han fet al.legacions per part de la CUP on es demana que el Cine
Espanyol es protegeixi, aleshores tenint en compte que hi ha aquesta
tramitació pendent i on és possible (o no) que es declari com a edifici
protegit aquest espai, aleshores no es pot enderrocar ja que hi ha
d'haver primer una resolució en aquest sentit. El POUM està pendent
d'aprovació a la Generalitat després que es resolguin les 76
al.legacions presentades per diversos particulars, entitats i partits
polítics. L'Ajuntament corre el perill que si les al.legacions donéssin
la raó a la CUP en cas d'enderroc del Cine estarin obligats a fer la
Reposició de tot el que s'hagués enderrocat de forma íntegre. Esperem
per tant que aquest contenciós aturi durant força temps l'enderroc.
6-Dimecres 28 d'abril ens hem assabentat que almenys l'enderroc no es
produirà fins passat dijous ja que l'Ajuntament ha programat una reunió
informativa el dijous 29 amb els firmants del manifest del Jaume
Gubianas i Josep Mª Badia, per aportar-los els arguments de
l'Ajuntament respecte a la voluntat d'enderroc. També hem pogut
constatar que el nombre de signants del manifest va en augment i que la
voluntat popular d'evitar-ne l'enderroc és més gran cada dia que passa. La CUP ha demanat a l'Alcalde poder-hi assistir i li ha denegat.
=============
NO A L'ENDERROC
Després d’assabentar-nos que un dels projectes del FEOSL (els famosos
plans de finançament del president Zapatero pels Ajuntaments) suposava
l’enderroc de l’antic Cine Espanyol, vam decidir que havíem de fer una
al·legació per tal de proposar-ne la rehabilitació. Aquesta al·legació
la vam fonamentar en els següents criteris:
1- L’enderroc té un cost de 41.655,60€. Amb aquests diners es podria
fer la teulada nova. A més, l’argument de que està en ruïnes no serveix
ja que no és veritat; a més, si està en l’estat actual és per falta de
manteniment del mateix Ajuntament.
2- L’Ajuntament no garanteix que després de l’enderroc es faci res en
aquest espai, passant a ser un simple solar. No volem perdre un espai
públic a canvi de res.
3- Seria un espai que les entitats podrien utilitzar en moltes ocasions
(sense que sigui un centre cívic o un teatre, que són equipaments que
continuarem reivindicant). Podrien assajar-hi els geganters, els
grallers, els bastoners, seria molt adequat per Dansa Jove, també
podria ser una sala per als grups musicals locals, podria servir per
fer-hi dinars populars en cas de pluja, etc.
4- És un edifici històric que potser no té molt valor arquitectònic,
però que forma part de la memòria històrica, col·lectiva i popular de
Navàs. Era el cine de la Cooperativa Obrera La Fraternitat que el
construeix l’any 1930 i que és requisat i expropiat pel règim
franquista després de 1939.
L’al·legació no ens ha estat acceptada i hem començat una campanya per
evitar-ne el seu enderroc, que s'ha vist secundada amb un grup a la
xarxa social Facebook, un grup que té el nom de “No a l’enderroc del
Cine Espanyol de Navàs”.
================
UNA MICA D'HISTÒRIA
L’any 1910, ara fa exactament 100 anys, es va posar en marxa una
cooperativa obrera que tenia el nom de Germanor i que durant la
dictadura de Primo de Rivera es va haver de canviar pel de Fraternitat.
Segons els seus estatuts tenia caràcter social, benèfic i cultural.
Va començar en uns baixos del carrer de l’Església però al 1923 es va
construir un edifici propi on hi va poder reunir i ampliar tots els
seus serveis: un forn de pa, una lleteria, una carnisseria, un molí de
farina i una fàbrica de sabó. Actualment encara es conserva l’edifici
que havia estat la botiga, on actualment hi ha el Centre d’Atenció
Primària.
El mateix any 1923 el Centre Nacionalista Republicà, partit que es creà
a Navàs al 1919 va construir un edifici propi a la mateixa illa de
cases de la Cooperativa, on actualment hi ha L’Escola de Música. El
mateix any 1923 hi va traslladar la seva seu, al 1925 el cafè i al 1930
l’escola que des del 1920 tenia a l’actual número 39 de la Carretera de
Berga. El 1930 va ampliar l’edificació fent el teatre-cinema.
Les dues associacions tenien la mateixa ideologia i molts dels seus
dirigents eren comuns, per tant no és estrany que es fessin càrrec
conjuntament del teatre-cinema i el nou cafè.
Per dificultats econòmiques el 1930 el Centre Nacionalista Republicà va
vendre les seves propietats a la Cooperativa La Fraternitat i aquesta
va continuar gestionant els espais, entre ells el teatre-cinema fins
després de la Guerra Civil, quan amb la dictadura del General Franco
tots els béns de La Cooperativa són confiscats i expropiats. A partir
d’aquell moment l'espai passa a denominar-se Cine Espanyol i és amb el
nom que ens arriba a l’actualitat.
Les últimes emissions cinematogràfiques es realitzen a mitjans anys 80,
i a partir d’aquell moment fins a principis dels anys 90 continua com a
sala de ball fins que passa a ser el gran traster de l’Ajuntament els
últims 20 anys, sense cap mena de manteniment ni actuació des
d’aleshores.
És per tots aquests fonaments històrics, que considerem un atemptat a
la història navassenca l’enderroc d’aquest edifici.
Tenint en compte el poc valor que s’ha donat des de sempre per part de
l’Ajuntament al poc patrimoni que tenim, considerem essencial
rehabilitar el Cine per donar-li una utilitat per la gent i per les
entitats.
Aquest enderroc a més té un cost de 41.655,60, quantitat que en comptes
de ser utilitzada per la seva destrucció es podia utilitzar per a la
seva rehabilitació.
No a la destrucció d’espais públics, prou d’atemptats a la memòria
històrica navassenca, salvem el CINE!!!