La
manifestació convocada ahir en motiu de la sentència del Tribunal
Constitucional a Barcelona ha estat un èxit rotund. Més d'un milió de
persones van recórrer el Passeig de Gràcia. La CUP hi van ser present
amb bloc propi dins la manifestació i sota el lema «Tirem pel dret,
INDEPENDÈNCIA». Sens dubte una jornada que passarà a la història del
nostre poble.(vegeu vídeo de la manifestació a continuació).

 

 

 A continuació vegeu la crònica de la manifestació de llibertat.cat

Un milió i mig de persones, segons Òmnium Cultural,
i 1.100.000 persones segons la Guàrdia Urbana, han marxat aquest
dissabte pel centre de Barcelona en el que ha esdevingut la
manifestació més multitudinària de la història dels Països Catalans.

I, tal com era previst, 100% independentista. De fet, la presència de
senyeres era ínfima en comparació amb la d'estelades. Una manifestació
sense precedents, una cita històrica que sens dubte marca un impàs en
el procés d'autodeterminació català.

Una senyera de 250 metres quadrats i el lema escollit per Òmnium "Som una nació. Nosaltres decidim"
ha encapçalat la manifestació, que ha sortit a les sis de la tarda de
Passeig de Gràcia i ha acabat a les vuit del vespre a la plaça Tetuan.
Ha acabat la capçalera, perquè la resta de l'esdeveniment ha continuat
fins la nit. De fet, la capçalera de la manifestació s'ha hagut de
dissoldre a causa de la immensa gentada.

Els
manifestants han omplert el passeig de Gràcia i la Gran Via i a la
cruïlla entre les dues vies la capçalera s'ha disgregat a causa de la
multitud. Després de la disgregació, la manifestació ha continuat el
seu trajecte fins a la plaça de Tetuan. D'aquesta manera, els polítics
no han pogut ni acabar la manifestació i han marxat cap a casa deixant
un poble unit per un sol clam.

En acabada la
marxa a plaça Tetuan l'actor Lluís Soler i l'actriu Txe Arana han
llegit uns textos i per últim ha sonat l'himne d'"Els Segadors".

Montilla, escridassat

Darrere la senyera i la pancarta hi anaven el president de la
Generalitat, José Montilla, el president del Parlament, Ernest Benach,
i els quatre expresidents. Montilla ha estat l'ase dels cops de tota la
representació autonomista, que juntament amb Duran i Lleida ha rebut
mostres -com no podia ser d'altra manera- del descontentament popular
que es viu al país.

Montilla i el conjunt de la classe política han fet una campanya política i mediàtica desproporcionada
per tal de fer passar la manifestació per una protesta en defensa de
l'Estatut que va referendar la ciutadania i que el TC ha retallat.
Aquesta campanya va culminar amb la polèmica de la capçalera, que
finalment es va saldar amb un encapçalament compartit.
Per culpa de tot això, Montilla no ha pogut impedir, malgrat l'ampli
cordó de seguretat, evitar les xiulades i, sobretot, els monumentals
crits d'"Independència".

Montilla ha hagut de
marxar escortat pels Mossos d'Esquadra apartant els ciutadans que
l'envoltaven. Fins i tot, l'han traslladat a la seu del Departament de
Justícia, situat al carrer de Casp amb Pau Claris, on s'hi ha estat uns
cinc minuts fins que ha pogut marxar amb el seu vehicle oficial. En
aquell moment, diversos manifestants han intentat evitar que el vehicle
pogués marxar. Montilla ha pagat la seva pròpia moneda, i en lloc
d'aconseguir boicotar la manifestació independentista perquè fos
autonomista, ha aconseguit que el boicotessin a ell.

Tanmateix, sembla que no li ha quedat clar, o bé ho volen ocultar, atès
que el PSC no només no ha admès que la manifestació ha estat 100%
independentista, sinó que han comunicat que "el poble de Catalunya ha
sortit al carrer i ha expressat que se sent dolgut per una sentència
que retalla allò que el poble de Catalunya va votar". A més, redueixen
la massa descontenta amb Montilla i que l'ha escridassat a "actituds de
rebuig intransigent minoritari", en boca del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, que malgrat que la
manifestació al complet, tret del bloc del PSC, s'ha manifestat per la
independència, ell s'ha obstinat a insistir que la gent que els ha
cridat és "una minoria".

D'arreu dels Països Catalans

Finalment han estat 1.697 les entitats de punta a punta dels Països
Catalans que s'han adherit a la convocatòria d'Òmnium Cultural pel dret
a decidir i en contra de la sentència de l'Estatut. Des del País
Valencià, es calcula que s'han desplaçat a Barcelona unes 3.000
persones. Des de València capital, s'han mobilitzat fins a dotze
autobusos. I és que, tal com ha destacat el president d'Acció Cultural del País Valencià,
Eliseu Climent, "qualsevol atac a Catalunya és també un atac a
València". Minuts abans de començar la marxa, Climent ha vaticinat que
la mobilització superaria en participació la del 1977. No anava errat.

Atès que volar en avió és més costós que viatjar per terra, tot i que
que el 10-J ha comptat amb multitud d'illencs convocats per l'Obra Cultural Balear
-que han compartit bloc amb ACPV-, les Illes Balears també s'han
mobilitzat però des de les Illes estant. El passat divendres 9 de
juliol, a la plaça de Cort de Palma, un milenar de persones van
participar a l'acte convocat per l'Obra Cultural Balear i pels partits
polítics de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV, Iniciativa d'Esquerres,
ERC, Els Verds i Entesa per Mallorca) en resposta a la sentència de
l'Estatut de Catalunya, que també afecta negativament l'autogovern de
les Illes Balears. L'acte, que va estar presentat per la vicepresidenta
de l'OCB, Marisa Cerdó, va comptar amb les actuacions dels germans
Martorell i de Mateu Matas "Xurí", que van fet una glosada conjunta, i
amb la participació de diferents xeremiers. Amb els convocants de la
concentració portant una pancarta amb el lema "En defensa del nostre
autogovern" darrera, el president de l'OCB, Jaume Mateu, va llegir el
manifest unitari. Els assistents a l'acte van estar convidats en dues
ocasions a aixecar uns cartells amb els lemes "Som una nació. Nosaltres
decidim" i "En defensa del nostre autogovern". L'acte va acabar amb els
xeremiers interpretant l'himne de Mallorca, La Balanguera.

I la Catalunya Nord, de tot una mica. Mentre que per una banda nombroses entitats
han organitzat autocars per baixar a Barcelona, per l'altra Tolosa ha
acollit una manifestació. En total, unes 25 entitats i partits polítics
de la Catalunya Nord s'han adherit a la manifestació per la independència.
Per altra banda, a Tolosa de LLenguadoc, catalans i occitans han
protestat davant el consulat espanyol a la mateixa hora de la
manifestació, convocats pel Casal Català, Cadres Catalans i el Partit
occità. Enarborant banderes catalanes, occitanes i basques, una
trentena de persones s'han concentrat davant de la representació
espanyola, envoltada per un cordó policial.

Blocs de la manifestació

Lema i senyera compartint capçalera. En primer terme hi havia la
senyera flanquejada a banda i banda per dos cartells amb el lema i
darrere hi havia una gran pancarta amb el lema complet de la
manifestació. Darrere de la senyera, hi havia el president de la
Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach;
els expresidents del Govern, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els
expresidents del Parlament, Joan Rigol i Heribert Barrera. La senyera,
feta a mida per l'ocasió, feia 10 metres per 25, és a dir un total de
250 metres quadrats i la portaven una trentena de sindicalistes de la
UGT i de CCOO. Tot això és fruit de la imposició socialista.

Darrere de tot això ve ja l'àmplia representació de la societat: Òmnium
Cultural, UGT, CCOO, CDC, PSC, ERC, UDC, ICV-EUiA, EI + CUP,
Intersindical, Unió de Pagesos, PDD, Universitat de Catalunya, IEC,
Federació de Municipis de Catalunya, ACM, Decidim.cat, Pimec, Cecot,
ACPV i Obra Cultural Balear.

Transport públic col·lapsat

La cita d'aquest dissabte ha comportat una gran mobilització arreu dels
Països Catalans i en molts casos el transport s'ha vist desbordat.
S'han organitzat un miler d'autocars d'arreu del territori que s'han
desplaçat fins a la capital catalana i molts ciutadans també han
arribat a la manifestació amb transport propi o amb tren. De fet, els
regionals de Renfe a Girona han patit un atac a la catenària que els ha
impedit que poguessin traslladar molta gent a Barcelona. A més, a les
comarques nord-orientals s'han esgotat tots els autocars. Les entitats,
partits polítics i ajuntaments que han omplert els autobusos que havien
llogat per anar a la manifestació i volien llogar-ne un altre s'han
trobat amb el fet que des de fa dos dies no hi ha cap autobús de la
flota disponible. Aquest dissabte entre les dues i les tres del migdia
han sortit una cinquantena d'autobusos cap a Barcelona. A Barcelona
Ferrocarrils i metro han patit aglomeracions de gent tot i que havien
reforçat el servei.

Precedents: Només manifestacions contra ETA

Aquesta manifestació ha superat totes les que s'han dut a terme fins
ara. Però en algun cas per poc. Al Principat, ha superat la del 18 de
febrer del 2006 en defensa del dret a decidir, la del 1977 demanant
l'Estatut -ambdues rondant el milió- i la del 2003 del "No a la
guerra", xifrada en 200.000 persones. Malgrat tot, Pasqual Maragall va
encapçalar com a president la manifestació posterior als atemptats de
l'11-M, que va reunir un milió i mig de participants, segons
l'Ajuntament de Barcelona.

I és que al llarg
de tots els anys de "democràcia" els governs s'han obstinat en fer
sortir al carrer a la gent en cas d'atemptats, sobretot per part d'ETA.
Tant és així que el 22 de juny del 1987 unes 700.000 persones es van
manifestar per condemnar l'atemptat contra Hipercor, que va deixar 21
morts. Jordi Pujol va convocar aquesta manifestació sota el lema "Per
la convivència, pau i llibertat. Catalunya rebutja el terrorisme". De
fet, Pujol tenia per norma acudir només a les manifestacions si eren
"antiterroristes".

El 21 de juliol del 1985
Pujol, trencant la seva tradició de no assistir a cap manifestació que
no fos contra ETA, es va col·locar al darrere d'una pancarta per
solidaritzar-se amb Bòsnia durant la guerra dels Balcans. Va ser un fet
improvisat, ja que l'any 2003 no va ni assistir a la manifestació en
contra de la guerra de l'Iraq.

Una altra
manifestació contra ETA va estar a punt de treure el títol a la del
10-J. I és que el 14 de juliol del 1997 la protesta per la mort del
regidor del PP a Ermua (Biscaia), Miguel Ángel blanco Garrido, va
aplegar un milió de persones al carrer, encapçalades per Pujol, per
condemnar l'atac. L'obsessió de Pujol va calar en la societat catalana
de tal manera que ha sortit quasi més vegades per condemnar ETA que no
pas per ella mateixa.